Els nens i nenes de Cicle Mitjà juntament amb els alumnes de Cicle Superior  hem anat a Moià a visitar les Coves del Toll. Allà vam fer una visita guiada de les coves, un taller de pintura i vam visitar el museu de Moià. Ens ho vam passar molt bé i vam aprendre moltes coses sobre la prehistòria.

 

QUÈ SABEM?

-          Què es mouen a poc a poc.

-          Tenen el cos com un pal.

-          De petits són de color marró clar.

-          Tenen 6 potes llargues.

QUÈ VOLEM SABER?

-            Com són?

El nom científic són Leptinia hispànica. Són de la família Phasmatidae.

Tenen el cos allargat, prim i una mica cilíndric. El seu cos està dividit en tres parts: cap, tòrax i abdomen.

Tenen 6 potes llargues dividides en 3 segments amb uns petits pèls que els serveixen per agafar-se a les fulles i  a les branquetes.   Tenen dues antenes primes i llargues. Poden tenir ales però els que nosaltres tenim a l’escola no tenen ales.

La seva pell és dura, recobreix tot l’insecte i el protegeix. Quan els insectes pal són petits tenen la pell de color clar i a mesura que es van fent grans la seva pell es va enfosquint. Són de color verd o marró amb puntets més foscos.

Tenen dos ulls grans, sortits i rodons, un a cada costat del cap. També tenen altres tres ulls és petits al mig del cap que els serveixen per agafar la llum.

A la seva boca tenen una mandíbula molt forta per poder rosegar la fulla.

-          Quines classes d’insectes pal hi ha?

A Europa hi ha 17 classes d’insectes pal i a Espanya hi ha 13 especies. Les classes d’insectes pal més conegudes són l’insecte pal o bastó, l’insecte fulla i l’insecte escorça. Com a molt viuen un any i estan més actius els mesos de més calor, de primavera fins a la tardor.

-          On viuen?

Viuen a la natura, sobre les fulles de les plantes que es mengen. Quan estan quiets es camuflen perfectament, en canvi quan es mouen ho fan lentament i es poden observar molt bé. Quan se senten amenaçats per una altre animal es queden quiets per passar desapercebuts i que no se’ls mengi.

-          Què necessiten per viure?

Per viure, els insectes pal necessiten humitat, les fulles de les plantes que mengen i un espai ample per moure’s. Si es volen tenir en un terrari s’ha d’assemblar a la natura i ha de mesurar com a mínim tres vegades la longitud del seu cos en alçada, i dues vegades la longitud de l’animal en amplada.

Els insectes pal que tenim al nostre terrari estan molt ben cuidats. Hi ha sorra, una malla, esbarzer, una proveta amb aigua destil·lada i un cotó a la punta per on poden veure aigua. Sempre que les parets de vidre del nostre terrari s’asseca mullem amb aigua destil·lada i un vaporitzador l’interior d’aquest.

-          Que mengen?

Són herbívors i mengen les fulles de d’heura o d’esbarzer. Quan mengen fulles d’una classe ja no canvien la seva alimentació. Els insectes pal obtenen molta aigua de les fulles que mengen però també beuen aigua de la pluja.

-          Com respiren?

Tenen respiració aèrea, no tenen pulmons ni brànquies. Té uns foradets al costat del seu cos anomenats espiracles, per on agafa l’oxigen i el condueix directament a totes les cèl·lules del seu cos.

-          Tenen sang? Com és el seu aparell circulatori?

Tenen un cor en forma de tub que reparteix la sang a tot el seu cos. La sang és de color verd. L’aparell circulatori de l’insecte pal és obert i té diferents parts: el cor dorsal, allargat que està en el tòrax i l’abdomen, amb els ostíols per al retorn del  líquid circulatori; una artèria anterior que es ramifica cap a la regió cefàlica. Uns vasos laterals, un sinus que envolta els òrgans viscerals i per on es mou el líquid circulatori que surt de les artèries.

-          Com es reprodueixen?

Es reprodueixen per ous. Després de 3 setmanes des de la última muda, la femella ja està preparada per ser fecundada. Els insectes pal femelles són molt més grans que els mascles.

Com que hi ha molts pocs mascles, la femella pot pondre ous que no estan fecundats i les cries que surten són totes femelles. La femella pon els ous deixant-los caure al terra humit on es confonen amb petites llavors o pedretes. També pot deixar enganxats els ous a les fulles.  

Quan neixen les cries s’anomenen ninfes i s’assemblen als adults. Neixen més femelles que mascles.

-          Com són els seus ous?

Hi ha molts tipus d’ous així com moltes classes d’insectes pal.

Els ous són rodons i tenen un tap que s’anomena opercle que es destapa quan la ninfa surt de l’ou. La nínfa tarda de 3 a 5 mesos a sortir de l’ou i aquesta és més gran en comparació amb l’ou. Els ous s’assemblen a les llavors de les plantes.

-          Com muden?

Durant els primers 6 mesos muden la seva pell 6 vegades i després ja són adults. Els insectes pal muden la pell perquè els seu cos creix i la pell els queda petita. Per mudar la pell es pengen de les potes a una fulla o branqueta i amb el pes del seu cos deixen enrere la pell vella.

Quan vam veure la primera muda vam pensar que un insecte pal s’havia mort. Hem mirat la muda dels nostres insectes pal amb una lupa i ens hem quedat sorpresos. La seva muda és com una pell amb puntets. Aquests puntets són els espiracles, o sigui porus que fan que la pell canviï de color per poder-se camuflar millor.

-          Què fan de nit?

Són nocturns i és quan es mouen més per les branques i fulles d’on viuen. De nit, els insectes pal adults arriben a moure’s 3 metres com a molt i els joves poden desplaçar-se molt més.

      -      Últimes coses

Aquest mes de juny hem anat a alliberar els nostres insectes pal ara que ja no ponen més ous i es troben en l’última fase de la seva vida. Al llarg d’aquest estiu cuidarem els ous i esperem que neixin a la tardor.

 

El divendres 3 de maig, el Pou de la Gallina i la Casa Francesa vam anar d’excursió a la Casa de la Culla. 

Allà vam fer 2 activitats molt divertides. La primera activitat va ser classificar diferents objectes de plàstic, fusta, vidre i metall i, per diferenciar el metall del ferro ens van deixar un imant. Després d’esmorzar vam tornar a la sala per fer 4 experiments amb la fusta, el vidre, el plàstic i el metall.

El primer experiment vam veure que l’únic material que sura és la fusta. El segon experiment  vam veure que el metall reacciona amb un àcid, feia espuma perquè es desfeia una mica i no reaccionava amb la fusta, el vidre o el plàstic. El tercer experiment vam muntar un circuit elèctric amb una pila, uns cables amb pinces i una bombeta. Així vam veure que l’electricitat passava a través del metall i no pels altres 3 materials. El quart experiment vam comprovar que el metall s’escalfa amb aigua calenta i que la fusta, el plàstic  i el vidre no són conductors de  l’escalfor.

El que més ens va agradar va ser quan la monitora va posar foc a una barreta de magnesi i aquesta es va encendre com les  bengales ja que estan fetes del mateix mineral.  També ens van explicar que alguns esportistes es posen magnesi a les mans per no relliscar quan donen voltes a les anelles o a les barres.

En aquesta sortida vam aprendre moltes coses i el més divertit va ser que vam poder fer diferents experiments.